miércoles, julio 26, 2006

UNA CRONICA DE FERRAN MONEGAL

Mama, no sóc artista



EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 21 DE JULIOL DE 2006

Primera entrevista televisiva de José Montilla des que s'ha fet pública la sevacandidatura a la Generalitat. L'ha aconseguit Joan Tapia per al seu Geometria
variable (La 2). A casa la vam seguir amb interès. Estàvem convençuts que aquest polític començaria a assajar davant de les càmeres algun tipus de posturisme. Els seus assessors d'imatge segur que li estan demanant un canvi radical en la seva parca gestualitat, en aquest quietisme, en aquesta monotonia gairebé machadiana que impregna les seves al(locucions públiques. O sigui, que hi havia un morbo, una expectació, per veure com Montilla s'enfrontava al seu nou rol de candidat, el seu nou paper com a pòster que ha d'atraure, seduir, els votants que aniran a les urnes. ¡Ah!, doncs va ser curiosíssim: lluny de construir unes postures, Montilla va fer ostentació de més quietisme encara. A penes va aixecar les mans per ressaltar amb un gest un argument. Ni una vegada li vam sentir una sobreaccentuació d'una síl(laba. En cap moment va abandonar el seu hieratisme característic. És més: fins i tot és possible que exagerés, expressament, aquest sobri aire de si mateix. Interessant candidat, aquest Montilla. Navegant a contracorrent del que en les operacions triomf s'estila, ha agafat aquella cançó de Concha Velasco, Mamá, quiero ser artista, i l'ha capgirat com a un mitjó. O sigui, es posa davant de la tele i ens avisa: "Ciutadans, jo no vull ser artista. Només vull ser polític". En un moment donat va sortir precisament el tema de si el polític ha de ser simplement un bon gestor .


Montilla va sortir al pas de l'assumpte. Va advertir: "No senyors, jo no vull ser només un gestor. Per a això es crida als head hunters i te'n donen uns quants per triar". ¡Ah!, Montilla ens deia que la gestió ha d'estar sota el compromís d'una ideologia, social, que posi ànima al tauró del pragmatisme. Després d'espumes, piruetes, i artistes, sembla que ha tornat l'esquerra.

Benvinguda.